El front invisible: Ucraïna explicada pel flux global d’armes 

Quan les tropes russes van travessar la frontera ucraïnesa el febrer del 2022, gran part del món va percebre aquell esdeveniment com una ruptura abrupta de l’ordre internacional. Tanmateix, per a qui feia dècades que observava la regió, aquella invasió no va ser un esclat sobtat, sinó el desenllaç —encara obert— d’un conflicte llarg, acumulatiu i profundament estructural. La guerra a Ucraïna no és només una guerra entre dos països: és una intersecció de memòries històriques, interessos geopolítics, dependències energètiques i una economia global d’armament que fa anys que es reconfigura.

Per comprendre el conflicte en la seva totalitat, cal retrocedir més enllà del 2014 i fins i tot més enllà de la caiguda de la Unió Soviètica. Ucraïna i Rússia comparteixen segles d’història entrellaçada: des del Rus de Kíev medieval fins a la integració forçada d’Ucraïna a l’Imperi Rus i, més tard, a la Unió Soviètica. Per a Moscou, Ucraïna mai no ha estat només un país veí; ha estat, i continua sent, un territori considerat clau per a la seva identitat estratègica, geogràfica, cultural i militar.

Després de la dissolució de l’URSS el 1991, Ucraïna va emergir com un estat independent amb fronteres reconegudes internacionalment, heretant també un dels majors arsenals nuclears del món, que entregaria pocs anys després a canvi de garanties de seguretat. Aquell acord, que avui es revisa amb amargor, va marcar l’inici d’una relació ambigua: Ucraïna buscava consolidar la seva sobirania mentre Rússia intentava mantenir la seva esfera d’influència a l’espai postsoviètic.

El punt d’inflexió va arribar el 2014. Després de les protestes de l’Euromaidan i la caiguda del govern prorús de Víktor Ianukóvitx, Rússia va annexionar Crimea i va donar suport militar a moviments separatistes a l’est d’Ucraïna. Des d’aleshores, el país viu en una guerra de baixa intensitat que, durant anys, va quedar fora del focus mediàtic internacional. Aquest període és clau perquè la tensió diplomàtica es converteix en una confrontació armada sostinguda i, alhora, marca l’inici d’una progressiva militarització d’Ucraïna, que rep suport de països occidentals. Mentrestant, Putin utilitza una narrativa russa cada vegada més explícita sobre la necessitat de frenar l’expansió de l’OTAN cap a l’est.

Mapa temporal de la expansió de l' OTAN (1999–2024), con énfasi en Europa del Est.

Suposar que el centre del conflicte el formen Ucraïna i Rússia seria reduir la guerra a una confrontació bilateral. Els Estats Units, la Unió Europea i l’OTAN hi tenen un paper fonamental, tant com a aliats polítics de Kíiv com a proveïdors d’armament, entrenament i intel·ligència.

Al seu torn, per a Washington, Ucraïna es converteix en un escenari on contenir la influència russa sense una confrontació directa. Per a la Unió Europea, el conflicte tensiona la seva política energètica, la seva cohesió interna i la seva capacitat d’actuar com a actor geopolític autònom. Països com Polònia o els estats bàltics veuen en la guerra una amenaça existencial; d’altres, com Alemanya o França, oscil·len entre el suport militar i la cautela estratègica.

Al mateix temps, actors aparentment perifèrics —Turquia, l’Iran, Corea del Nord o la Xina— exerceixen rols menys visibles però igualment decisius: mediació diplomàtica, subministrament indirecte d’armes o aprofitament del conflicte per reposicionar-se en el tauler internacional.

La guerra d’Ucraïna no es pot entendre sense observar el flux d’armes que la sosté. Des del 2014, i especialment des del 2022, Ucraïna s’ha convertit en un dels principals destins mundials d’armament pesant. Sistemes antitanc, artilleria, drons, míssils antiaeris i carros de combat moderns arriben de múltiples països, transformant radicalment la capacitat militar del país.

Aquí és on les dades del SIPRI esdevenen fonamentals. Els seus registres mostren no només qui ven armes a qui, sinó també com les guerres reconfiguren les cadenes globals de subministrament militar. 

Diagrama Sankey de les exportacions d’armes cap a Ucraïna (2010–2024), que mostra els principals països exportadors i el volum relatiu de les transferències.

A partir del TIV (Trend-delivery-value), el SIPRI ens mostra el valor de les entregues d’armament no pel preu econòmic real de les armes, sinó una mesura estandarditzada del volum i capacitat militar de les entregues de sistemes d’armament entre països. Això permet comparar la magnitud de transferències d’armament entre diferents anys i països sense dependre de monedes o preus de mercat.

Sèrie temporal de la despesa militar a Europa (2014–2024), amb un punt d’inflexió clar després del 2022.

Volum d’armes importades per categoria del 2014 al 2024

Aquestes decisions no responen únicament a la por: també reflecteixen oportunitats industrials, creació d’ocupació i lideratge tecnològic. La guerra, en aquest sentit, actua com a catalitzador d’una economia armamentística que rara vegada es debat en termes ètics en l’esfera pública.

Un altre front decisiu és el de la narrativa. Rússia justifica la seva invasió com una acció defensiva davant l’OTAN; Ucraïna la presenta com una lluita per la supervivència nacional i pels valors democràtics. Occident, per la seva banda, emmarca el conflicte com una defensa de l’ordre internacional basat en normes.

Aquestes narratives influeixen directament en l’opinió pública i, en conseqüència, en la legitimitat de continuar enviant armes o mantenir sancions econòmiques prolongades, fins i tot quan els seus efectes repercuteixen en la inflació, l’energia o el cost de la vida de milions de persones.

A dia d’avui, la guerra a Ucraïna continua sense una sortida clara. Militarment, cap dels bàndols ha aconseguit una victòria decisiva. Políticament, les posicions s’han endurit. Econòmicament, el conflicte ha redibuixat fluxos comercials, aliances i dependències.

Mirar Ucraïna només com una guerra més és perdre de vista el seu significat més profund: és un mirall d’un món en transició, on l’ordre sorgit després de la Guerra Freda es fragmenta, i on les dades —sobre armes, energia i poder— són tan importants com els discursos.

Més informació? Accedeix al dashboard de transaccións global d'armes: Tableau